2.ca.18. Més poemes

A.

1. Llegeix aquests poemes i explica amb les teves paraules el seu significat.

2. Assenyala els recursos expressius

 

Les formigues de P. Quart

Més que molta gent que tresca,

som poble civilitzat;

sota terra o entre fustes

vivim en comunitat.

Als mascles se’ls veuen ales,

prestigis poc duradors;

d’ales gaudeixen les reines…

fins que ja se’ls hagin fos.

En terra com entre fustes

duent ales o minvats,

som, en lloc d’incerta colla,

països organitzats;

tenim –bo i dissimulant-ho

als estúpids, als dolents -,

col·legis per la xicalla

i magatzem d’aliments.

Si hi ha sol, fem passejades

i si plou, restem al cau:

no podríem viure sense

terra amiga ni cel blau.

 

BACIL

Ni
bri
bo:
mi-
cro-
bi.

 

1. Llegeix aquest poema i cerca al diccionari el significat de  totes les paraules que no coneguis.

2. Explica el significat dels versos amb les teves paraules i després digues quina és la idea principal de tot el poema.

3. Assenyala i explica quins recursos expressius fa servir el poeta.

4. De quina forma poètica es tracta?

Sonet per a Elena  de Pierre Ronsard

A l’entrada de fosc, quan ja sereu molt vella,
seguda prop del foc, debanant i filant,
direu, cantant mos versos i tota tremolant:
«Ronsard em festejava al temps que jo era bella.

»Llavors no tindreu cap serventa ni donzella
devora vós, damunt la feina dormitant,
que al brogit del meu nom no es vagi despertant
beneint vostre nom d’eterna meravella.

Jo seré davall terra, i, fantasma sense os,
per les ombres murtroses cercaré el meu repòs;
vós sereu vora el foc una vella arrupida

enyorant les amors que vàreu menysprear.
Viviu, si em voleu creure, no espereu a demà;
colliu ja des d’avui les roses de la vida.