Camí E

Pàgina d'inici » Uncategorized » 1.ca.08. ELs textos autobiogràfics (2).

1.ca.08. ELs textos autobiogràfics (2).

 

 

Resultado de imagen de laurie lee sidra amb la rosie

Llegeix aquests textos amb atenció:

B)

El pare

La nostra casa i la nostra vida dins la casa és una cosa en la qual somnio incessantment, atret sense que hi pugui fer res, nit rere nit, per retornar a la seva tranquil·litat i malsons: a les denses obres de les seves cambres de murs de pedra, embotida entre el marge i els faigs, als seus sostres de bigues i matalassos esbotzats, a les seves finestres amb geranis de color de sang, a les seves olors de pebre humit i floridura, al seus caos i al govern femení.

Nosaltres, els nois, mai no coneguérem l’autoritat masculina. El meu pare ens deixà quan jo tenia tres anys i, llevat d’unes visites escasses i fugitives, no va tornar a viure amb nosaltres mai més. Era un home intel·ligent, actiu, evasiu, fill i net de mariners, però mancat d’estómac per a la mar, havia decidit tirar endavant en terra. Al seu estil de miniatura, ho aconseguí. Esdevingué, mentre era adolescent encara, dependent de botiga, organista de l’església local, fotògraf expert i dandi. Algunes fotografies que ell mateix es féu en aquella època, mostren un xicot atractiu, esmolat de robes, alt i prim, afeccionat als guants colls alts i postures majestuoses. Evidentment estava per damunt el nivell corrent, tant en encant com en ambició. A l’edat de vint anys s’havia casat amb la formosa filla d’un comerciant local i ella li donà vuit fills – dels quals en visqueren cinc- abans que ella es morís, jove encara. Llavors es va casar amb la seva mestressa, que li donà quatre fills més, dels quals tres sobrevisqueren, essent jo un d’aquests tres. Quan es va casar per segona vegada encara era dependent d’adroguer i guanyava dinou xílings a la setmana. Però el seu desig més fervent era esdevenir Funcionari Civil i cada nit estudiava amb aquest propòsit. La Primera Guerra Mundial li brindà l’oportunitat que esperava i, malgrat que desconfiava profundament de les armes i de la batalla, immediatament se sacrificà, ell mateix i la seva família, demanà un lloc al Cos de Pagament de l’Exèrcit, de n’anà a Greenwich amb una armilla a prova de bales i mai més no visqué permanentment amb nosaltres.

Era manetes de natural, el meu pare, i les coses li anaren força bé. Sobrevisqué la seva guerra de funcionari dalt d’un tamboret amb una pensió del Departament de Guerra ( per una erupció cutània nerviosa, em sembla) i després entrà al cos de funcionaris Civils, tal com havia projectat, i s’instal·là a Londres permanentment. D’aquesta manera deixà que la mare criés les seves dues mainades, cosa que ella féu per amor i pietat i per una lleialtat irraonable i per la ferma creença, que, al capdavall, algun dia el meu pare tornaria al seu costat…. 

La meva germana

La Dorothy, la següent, era un dimoniet prim, bonica i perillosa com un foc d’artifici. Amb igual component de curiositat i desvergonyiment, guspira i  esca per als nois, el seu cos lleuger i fosc semblava marcat amb advertències que, als seus admiradors, els convenia no oblidar. “ Mireu i no toqueu” deien. “ Enceneu la metxa, però allunyeu-vos-en de seguida.”  Mai no parava d’escorcollar, vivia d’emocions, provocava l’aventura i duia xafarderies a casa. Les orelles de la Marjorie eren on anava a  parar la major part, fent-la aturar en la seva costura, esbatanar els ulls o sacsejar el cap davant de cada nova revelació.

Laurie Lee: Sidra amb la Rosie

Exercicis:

  1. Cerca el significat de les paraules que no entenguis i escriu-lo al quadern.
  2. De quina època històrica et sembla que es parla al text? Com ho saps?
  3. Cerca informació sobre aquest autor.

 

 

B)

El meu pareResultado de imagen de francesc de borja moll escriptor moll imatges

Potser hi haurà lectors que no em creuran (però encara hi ha gent viva que em pot guardar de mentir) si dic que mon pare era un dels homes més originals i extraordinaris que hi ha hagut a Ciutadella. Això no vol dir que fos perfecte, però tenia una forta personalitat i un gran talent de molt variades aplicacions.

Així com ma mare era un producte típic de la sana i modesta pagesia patriarcal, mon pare era un exemplar molt viu del ciutadà o habitant de la vila, que mira amb aire de suficiència els braguers (nom despectiu amb què  a Menorca, són designats els camperols). Davant aquest fet, mai no m’he sabut explicar per què aquell home essencialment urbà i antipagès es va enamorar d’una al.lota pagesa i en va fer la mare dels seus fills.

Mon pare havia nascut l’any 1854. Nomia Josep Moll i Vidal. Tenia el do de la simpatia irresistible, de la gràcia atractiva, de l’humorisme perpetu. Tenia una traça especial per contar rondalles i facècies de tota mena i de tot color, però sabia graduar-ne el to segons l’auditori i evitar que ningú se sentís ofès. Val a dir, però, que gosava dir coses que dites d’un altre haurien fet fer mala cara, i dites d’ell perdien tota la força ofensiva i eren tolerades i fins i tot aplaudides de tothom.

Intel.lectualment estava ben dotat i, encara que de professió era delineant d’obres en construcció, les seves habilitats i activitats eren superiors a les d’un simple delineant: A més de fer els plànols i dirigir la construcció de totes les cases que s’edificaven a Ciutadella, mon pare era professor de dibuix, pintor, músic, escultor i artista de teatre. Tenia grans dots per a totes les arts plàstiques: sabia fer de tot, sense haver fet grans estudis de res; era un cas de gran artista en potència, que, per escassesa d’estímuls i de mitjans econòmics, per defecte de l’ambient i per una indolència temperamental bastant arrelada, només produïa a estones, amb alternatives de forta embranzida i de cansament o desgana.

També era un bon pintor i el fet és que va ser un magnífic element per atendre les necessitats artístiques d’una població petita com era Ciutadella, on va exercir durant més de cinquanta anys un vertader mestratge en tot allò que es referia a construccions, pintura i decoració.

Amb tot i aquestes notables qualitats per a les arts plàstiques, encara tenia més importància com a actor còmic. Pel que em recorda d’alguna actuació seva que encara vaig esser a temps de presenciar, i del que tot el poble proclamava,  damunt un escenari era un vertader geni.

Després que he enumerat les moltes coses en què mon pare entenia o que era capaç de fer, algun lector s’estranyara que un home tan ben dotat i que intervenia en totes les edificacions que es feien a Ciutadella, no guanyàs molts de diners, ans al contrari, anàs sempre curt i sovint endeutat. No cal cercar gaire per trobar-ne les causes: primera, que el meu pare no era un home feiner: treballava tan poc com podia;  i segona, que era generós, no donava cap importància als diners i estava totalment mancat d’esperit comercial.

Escrits autobiogràfics. Els meus primers trenta anys. de F.de B. Moll (adaptació)

Exercicis:

  1. En aquest text F. de B. Moll parla dels seus pares. Digues com era la seva mare.
  2. Quines qualitats tenia el seu pare? Quines habilitats va desenvolupar?
  3. Per quines raons tot i tenir tantes habilitats naturals no es va fer mai ric?
  4. Com s’havia format el seu pare?
  5. Per què creus que l’autor comença aquest text dient “ Potser hi haurà lectors que no em creuran….”
  6. Saps qui va ser F. de B. Moll? Quina va ser la seva tasca?
  7. Copia més avall tots els adjectius que trobis en aquest text i classifica’ls en dues columnes segons siguin variables o invariables.
  8. Ara que ja has llegit unes quantes descripcions de personatges fetes pels seus familiars, fes-ne una de dues persones de la teva família que et cridin l’atenció o que siguin importants per a tu (pel motiu que sigui). Recorda que pots parlar del seu físic, del seu caràcter, de ls seus gustos, de les seves habilitats, de les seves relacions amb tu o amb els altres, de la professió que duen a terme, etc. Has de seguir un ordre i has d’utilitzar diferents recursos (adjectius, comparacions, metàfores…) És una descripció subjectiva i si vols també hi pots afegir la descripció de la teva relació amb ells, dels teus sentiments cap a aquesta persona, de la vostra relació, de les activitats que feis junts… Aquesta descripció ha d’ocupar com a mínim la cara d’un full.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: